Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

esllomar

v. tr. [LC] [MD] [AGR] Crebantar, fer malbé els lloms (d'algú, d'alguna bèstia). T'esllomaré a bastonades.
intr. pron. [LC] [AGR] Algú o algun animal, consentir-se els lloms. Aixecant aquell pes, em vaig esllomar. Amb aquesta feina tan dura s'esllomarà.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions